Són saludables els aliments liofilitzats?

Permet guardar aliments sense que perdin nutrients durant una temporada llarga, i fer-los més lleugers i poc voluminosos, a més de facilitar-ne la preparació i consum.

Què vol dir que un aliment estigui liofilitzat?

La liofilització és un procés de conservació dels aliments en el qual es congela i es descongela l’aliment passant pel buit i a pressió atmosfèrica baixa. El resultat és un aliment similar al deshidratat, sense aigua, que es pot conservar durant molt de temps.

 

Liofilitzat o deshidratat?

Les fruites i verdures liofilitzades es mantenen intactes fins a dotze mesos en un espai fresc i sec. Com que no hi ha aigua ni humitat, els patògens no poden desenvolupar-s’hi. A més, la liofilització també permet conservar el gust original, cosa que no s’aconsegueix amb certs aliments deshidratats. Es tracta, però, d’un procés més llarg i costós, en què es gasta molta energia, fet que implica també que el preu final del producte sempre sigui més car.

 

Per a què va bé?

Actualment cada cop trobem més snacks per menjar a mig matí o a mitja tarda a base de fruita o verdura liofilitzada. En aquests casos, permet conservar intacte el color dels fruits vermells, per exemple, que són molt delicats.

Un altre avantatge de la liofilització és que genera un producte que pesa molt poc i manté l’aliment intacte, cosa que permet que es pugui portar a sobre sense que ocupi gaire espai ni es faci malbé. Quan anem d’excursió, doncs, podem portar a la motxilla menjar per a una temporada llarga sense haver d’anar carregats amb aliments sencers ni carmanyoles.

Són bosses hermètiques d’un plàstic que sembla d’alumini. Ara cada cop, hi ha més varietat de vegetals liofilitzats trossejats en aquest tipus de sobres o bosses: maduixes, fruits vermells, carbassa, remolatxa, poma, tomàquet… Però també es troben molts cops en pols (sopes, plats de pasta, carns, postres, ingredients per a rebosteria…), i fins i tot amb indicacions per a persones celíaques, intolerants a la lactosa i vegetarians.

 

Es manté l’aliment al natural?

L’únic que canvia amb la liofilització és que l’aliment s’asseca, és a dir, que no conté aigua. Per tant, és més dur i més cruixent, pesa menys, però manté el color i els nutrients, així com el sabor, que és pur. Si us agrada un vegetal en concret, quan tasteu el mateix aliment liofilitzat encara us agradarà més, perquè es troba en estat pur.

La necessitat fisiològica de l’aliment cruixent

La sensació de notar un aliment cruixent a la boca envia missatges al cervell de sacietat i plaer, i energèticament és important per mantenir l’equilibri.

 

Curiositat: aliments que no trobareu mai liofilitzats:

El meló, la síndria, l’enciam, la ruca… ja que contenen massa aigua per poder ser congelats i descongelats i mantenir-se en les mateixes condicions.

Són saludables?

No és un procés natural, és manipulat, perquè es congela i descongela en cambres, però no s’afegeixen conservants ni s’altera l’aliment més enllà de treure les molècules d’aigua.

Si és saludable, depèn de cada aliment o plat: les barreges de sopes i postres de sobre, les xocolates, les galetes… plenes d’additius, sucres, sal… La qualitat del producte liofilitzat és el que importa; així doncs, no hem de patir per la carbassa o la maduixa liofilitzada.

I què passa amb la bosseta contenedora?

No deixa de ser una bossa o capsa de plàstic; així que, si hi afegim aigua calenta (com es fa amb els plats preparats per a esports de llarga durada o expedicions), deixarà anar components tòxics i alteradors hormonals (bisfenol A) cap a l’aliment. Tanmateix, però, hi ha algunes marques –poques a Espanya– que preparen liofilitzats en bosses sense alumini i ecològiques, i fins i tot en envasos de vidre.