L'ÈSSER HUMÀ I EL MAR
PROJECTE OPTATIVA
SEGURETAT A BORD
SITUACIONS D’EMERGÈNCIA
En una regata tan extrema com la Barcelona World Race, que navega per climes tan freds i a tanta velocitat, portant el vaixell al límit, poden ocórrer molts incidents. És molt important que els participants coneguin quins són els perills amb els que es poden trobar per poder evitar-los i que estiguin ben preparats per saber reaccionar correctament en el cas que succeeixin.
La prevenció és clau, pel que els regatistes hauran de revisar constantment tot el vaixell per mantenir a la perfecció. En cas d’avaria o trencament han de preveure que, sovint l’ajuda més propera pot tardar dos setmanes en arribar.
Home a l’aigua!
Juntament amb xocar i bolcar, l’home a l’aigua és l’altre perill que més temen els navegants. A l’aigua es perd calor 25 cops més ràpid que a l’aire, fet que esgota els mecanismes de mobilitat i les reserves energètiques, i fa disminuir la temperatura interna, arribant a la hipotèrmia. Si l’aigua està a 15ºC, la mort per parada cardiocirculatoria pot sobrevenir a les 3 hores i mitja, mentre que si està a 10ºC, no es podrà superar a l’hora i mitja d’immersió.
Quan un tripulant cau a l’aigua cal actuar immediatament. El company/a que queda a bord ha de marcar en el GPS la posició en què ha caigut. Normalment els aparells GPS tenen una tecla anomenada MOB (Man Over Board, home a l’aigua) que només prement-la marca automàticament la situació. És important no perdre de vista la persona que ha caigut per poder llançar-li una balisa i un flotador que marqui la seva posició a l’aigua. Tot això sol passar en breus instants mentre el vaixell avança i se separa del lloc de la caiguda. Per tant, un cop marcat el punt de l'incident, cal maniobrar per tornar endarrere el més aviat possible.
Anar amb roba tècnica preparada per les navegacions en aigües fredes (amb cremalleres estanques per exemple), i prendre aliments i begudes calentes, ajudaran a estar més previnguts. Moltes vegades, el problema és que el navegant no va lligat amb l’arnès a la línia de vida, sovint perquè surt un moment a coberta pensant que ràpidament tornarà a la cabina. Caure a l’aigua no perdona ni als novells ni als més experimentats.
Via d’aigua
Una via d’aigua es produeix, generalment, per una col·lisió. Quan un IMOCA 60 té una via d’aigua encara pot aguantar un bon temps surant gràcies a les reserves de flotabilitat de la seva estructura que generen els compartiments estancs. El problema és que l’aigua que entra a bord augmenta el pes del buc i l’aparell pateix un sobreesforç. L’aigua que entra no és una càrrega fixa, es mou per tot arreu i fa tombar de banda a banda el vaixell. Tot això disminueix la velocitat i fa que el vaixell es clavi en les onades que té al voltant, dificultant també la feina de qui pilota al no poder controlar el rumb.
Quan hi ha una via d’aigua greu, cal informar per ràdio comunicant la situació, activar les bombes de buidatge i procurar localitzar l’origen de la via. Arribat el cas s’haurà d’activar la radiobalisa d’emergència i, si la situació ja no té remei, s'haurà d’abandonar el vaixell i embarcar-se a la balsa de salvament amb el vestit i l’equip de supervivència.
Avaries
El desgast i portar el vaixell al límit durant 3 mesos fan que les coses es trenquin o s’espatllin. Una de les pitjors avaries és que fallin els generadors o el motor. Sense energia, els instruments no funcionen, el pilot automàtic perd eficiència, i més greu encara, la potabilitzadora deixa de produir aigua per al consum. Altres situacions greus apareixen quan s’avaria el mecanisme que fa pivotar la quilla o quan s’obturen els orificis per on entra i surt l’aigua de mar dels tancs de llast.
Aquests cables que aguanten el pal estan fets de diversos filaments enroscats. Quan un es trenca, la resta comença a patir un sobreesforç, amb l’agreujament que la punta del que s’ha trencat pot estripar les veles quan freguen el cable. Aquest és un perill habitual quan la força del vent supera la capacitat de l’aparell.
L’avaria més greu però és la ruptura del pal, ja que és molt difícil reparar-lo exitosament i que el vaixell segueixi sent competitiu. Resulta evident doncs, que si el pal es trenca, s’abandona la regata.
Qualsevol avaria relacionada amb el pal, l’eixàrcia o les veles i que sigui difícil de reparar a mar obert, obliga a improvisar el que es diu un aparell de fortuna amb pals i restes de veles que hi hagi disponibles per aconseguir arribar al port més proper. Com que els velers de regata no tenen massa autonomia amb el motor, han de seguir navegant a vela encara que vagin més lents.
L’ajuda externa durant la regata està penalitzada, per això, quan es produeix una avaria són els mateixos navegants els qui l’han de solucionar. Les reparacions a bord són una lliçó molt important que han d’aprendre els regatistes abans de començar la regata.
