vida a bord

Per a poder estar en bones condicions durant la navegació  es necessita menjar, dormir, beure i descansar correctament per no defallir en els moments de més desgast.

​

ALIMENTACIÓ

L'alimentació és fonamental per a un bon rendiment físic i psicològic dels tripulants.

Els aliments ens aporten tot allò que necessita el nostre cos: vitamines, proteïnes, greixos, etc. Tot i això, les necessitats de cada organisme poden variar segons l’edat, les característiques de cada persona i el tipus d’activitat que es faci. És per això que els regatistes han de tenir coneixements de nutrició i han de seguir un programa d’alimentació personalitzat per estar en forma tota la regata, motiu pel qual compten amb l’assessorament de personal expert que els ajuda a combinar els aliments idonis.

Es calculen les provisions a embarcar en base a 4.000 calories i 3 litres d’aigua diaris per persona de mitjana. Cal tenir en compte però, que el 70% del pes del menjar que consumin prové sovint de l’aigua que inclou. Per aquest motiu, els regatistes embarquen aliments liofilitzats que es conserven molt bé i són molt lleugers.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

EL SON

En una regata de volta al món, el vaixell no s’atura mai. Aquest fet afecta al descans dels navegants pel que fa tant a la quantitat d’hores que es dormen a bord com a la qualitat d’aquest son. Els regatistes dormen en unes senzilles lliteres i en alguns casos, fins i tot es prescindeix d'aquestes i es descansa sobre el seient reclinable de la taula de cartes o els sacs de les veles. 

Quan estan a la llitera, molts d’ells dormen vestits per evitar la pèrdua de calor i es posen amb els peus cap a proa per evitar un cop al cap en cas que el vaixell xoqui amb algun objecte.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

LA CONVIVÈNCIA

Les exigències d’una volta al món requereixen que la compenetració entre els tripulants sigui molt alta.

La pressió de la regata pot fer que hi hagi moments de conflicte que després portin a tensions i retrets. Per sort, les tripulacions estan formades per gent molt experta, per professionals acostumats a conviure amb els altres, en situacions extremes durant molt de temps. Això mateix però, pot ser font de conflictes ja que molts estan acostumats a ser patrons autosuficients. Què pot passar si s’ajunta durant 100 dies a dos o dues navegants solitàries acostumades a fer-ho tot sense consultar ni ser consultades per ningú?

En la Barcelona World Race hi ha un repte de convivència important, ja que gairebé tot s’haurà de pactar amb el company o companya. A més, hi ha el problema de la manca d’espai. Evidentment l’espai disponible a dins la cabina d’un Open 60 afecta l’espai íntim i personal.

Això vol dir que la convivència implica compartir un petit espai, incòmode i poc ventilat, que en altres àmbits seria només accessible a les persones amb qui es té una forta familiaritat. Per això, és important que cada membre respecti un mínim espai de l’altre. L’espai i la intimitat afecten a coses tant evidents com les olors personals, l’ordre en què es deixen les coses dins la cabina, els sorolls, la música que s’escolta, el menjar que es tria, etc.

Probablement l’equip que estigui més unit i compenetrat tindrà més probabilitats de guanyar.

​

​

​

​

​

​

​

​

LA HIGIENE 

Les comoditats són mínimes si ho comparem amb un veler d’esbarjo de dimensions semblants. De fet, no hi ha lavabo ni dutxa. Tampoc vàter, i això resulta complicat ja que han d’utilitzar una galleda per fer les seves necessitats en un vaixell que es mou, i calen mans per agafar-se. Durant 100 dies, els regatistes s’han de conformar amb rentar-se com poden. Segons com, afaitar-se pot ser un problema i ni parlar de dutxar-se i consumir aigua potable que no sigui per beure. De fet, dutxar-se és un fet ocasional que només es pot gaudir en moments puntuals de la regata.

La sensació d’humitat és també constant, pel que cada peça de roba es porta envasada al vuit.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

NAVEGACIÓ EXTREMA

És difícil imaginar-se les condicions extremes amb què es viu a bord d'un veler durant una volta al món en regata. Els regatistes però, tenen una gran resistència física i psíquica que els permet suportar condicions molt dures.

De fet, el navegant oceànic és un atleta que s'enfronta a les condicions més dures i inhòspites que la natura pot oferir. És un marí experimentat que ha de dominar disciplines tan dispars com la meteorologia, l'oceanografia, l'electrònica, la informàtica, la mecànica i tenir una gran fortalesa psicològica que li permeti aguantar la pressió d'una competició continuada durant més de tres mesos, resistir al dolor i adaptar-se a les privacions.

​

​